Amb la imputació de MAFO, una serie d’ex alts càrrecs i tres caps de l’actual supervisió, l’Audiencia Nacional ha fet un pas més en el camí per aclarir que va pasar amb el conglomerat de set caixes d’estalvis -anomenar Bankia- i conèixer quin era el valor real de les seves accions a l’hora de sortir a borsa. De totes maneres, no se si l’arribarem a saber, perquè en tot aquest cas hi ha alguna cosa que no m’acaba de quadrar. Fixeu-vos. Per una banda l’Audiència no vol agafar més correus dels inspectors als directius, al marge dels quatre que han estat la referència per la imputació actual. Per què? L’escusa que donen de no vulnerar intimitats, no em fa el pes. I per altra banda, sempre se m’ha fet estrany que els inversors institucionals, amb uns equips d’analistes de primera divisió, no vejessin que estaven davant una presumpta estafa. Cal pensar que es van mirar els balanços amb lupa. Vet aquí, un cas que s’allarga massa i que no fa cap be a les entitats en uns moments en els que el que més necesiten es recuperar la seva credibilitat.
(Píndola a El Mon a RAC1 14/3)
